Remarque

Ce format d’histoire multimédia utilise du contenu audio et vidéo. Veuillez vérifier que vos haut-parleurs sont allumés.

Utilisez la roulette de la souris ou les touches de direction de votre clavier pour parcourir les pages.

Balayer pour parcourir les pages.

Démarrer

Els reptes del present i el futur del planeta, l’epicentre expositiu de CaixaForum Lleida

Logo https://territoris.pageflow.io/els-reptes-del-present-i-el-futur-del-planeta-l-epicentre-expositiu-de-caixaforum-lleida

Plein écran
La sala d’exposicions temporals de CaixaForum Lleida acull,  fins el 23 de febrer de 2020, ‘Experiment any 2100’ 


Després del convuls 27 de setembre, data en què va ser convocada per primera vegada la humanitat a una vaga mundial per denunciar la fragilitat de l'estat de la Terra, la seu a Lleida de CaixaForum desplega aquesta mostra experimental.

Una exposició que vol posar en coneixement multitud de dades científiques i fer ressò de l'opinió de la ciutadania vers el clima.
Fermer
Accéder à la première page
L’objectiu principal de l’exposició és identificar quins són els escenaris més probables de futur que poden desenvolupar-se durant el segle XXI en l’àmbit social, tecnològic i mediambiental.

Dit en altres paraules: quin serà l’estat del nostre planeta d’aquí a 20, 50 i 100 anys si seguim la tendència autodestructiva actual.
Accéder à la première page
Aquesta reflexió es presenta, en el discurs expositiu, a través de tres grans blocs: 

1. El futur imaginat


Pensar en l’estat de casa nostra en el futur és una tendència molt recent a la història de la humanitat. I això resulta una evidència si tenim en compte que no va ser fins la Revolució Industrial que la vida humana no va experimentar canvis tants ràpids i radicals de producció i consum.

L’exposició arrenca fent memòria de com els primers personatges de la història interessats en el futur desplegaven hipòtesis a través de la ciència ficció.

Ho fa recuperant obres de culte audiovisuals, com ‘Regreso al futur’ i ‘Star-Trek’; i altres de literàries, com les dels autors Jules Verne i H. G. Wells.

Accéder à la première page
2. Es pot prevenir el futur?

Però, deixant de banda fantasies i profecies diverses lligades al divertimento i a les supersticions, la ciència té la clau definitiva per atrevir-se a formular una idea més o menys clara i concisa de què és el que ens depara el pas del temps.

El mètode científic ho aconsegueix mitjançant la prospectiva, que neix de l’observació de la realitat fins als nostres dies.

Mitjançant aquesta observació, s'obtenen probabilitats matemàtiques que extrapolen l'evolució d'aquestes tendències cap al futur. Així es construeix un ventall de futurs possibles, amb una determinada probabilitat que esdevinguin certs.

Accéder à la première page
3. Les megatendències

Es tracta del gran quid de la qüestió d’’Experiment any 2100’.

L’exposició vol respondre 4 grans interrogants:
  • quants serem (‘superpoblació’)
  • on viurem ('megaciutats')
  • de què viurem ('l’esgotament de recursos naturals')
  • els reptes del futur ('l’acceleració tecnològica i la societat del coneixement')

Gran part d'aquestes dades parteixen dels estudis prospectius del document ‘The European Environtment. State and outlook 2010. Assessment of global megatrends’, de l’European Environtment Agency, i de la seva conseqüent revisió de l’any 2015

Accéder à la première page

La superpoblació

Plein écran
Segons aquesta exposició, molt probablement la població, en els propers 50 i 100 anys, seguirà augmentant a bon ritme, i a partir de llavors, s’estabilitzarà.

El gran volum de població mundial comportaria que la capacitat de càrrega del planeta sigués insuficient i, per tant, no hi hauria prous recursos per a tothom.


Pel que respecta a la nostra societat, aquestes previsions indiquen que les taxes de natalitat seguiran sent molt baixes i que l’esperança de vida augmentarà, fruit dels avenços en medicina i la millora de la qualitat de vida.

Ens anirem transformant en una societat cada vegada més envellida.

Fermer
Accéder à la première page

Les megaciutats

Plein écran
Avui, el 50% de la societat viu en ciutats, i aquesta tendència es mantindrà in crescendo.

En els pròxims anys proliferarien les megaciutats, urbs de més de 10 milions d’habitants. Això passaria sobretot a l’Àsia i Àfrica.

Entre les problemàtiques que s’hauran d’afrontar, l'exposició destaca la gestió d’una quantitat exagerada de residus derivats de l’hiperconsum.

Una solució que es proposa, en la qual ja es treballa ara, és el desenvolupament de les anomenades Ciutats Intel·ligents (Smart Cities), que autogestionen els seus recursos en temps real.
Fermer
Accéder à la première page

L’esgotament de recursos naturals

Plein écran
En aquest apartat és inevitable parlar de la substitució dels combustibles fòssils (gasoil, gas, etc.) i de l’energia nuclear que mouen la nostra societat –i que són recursos limitats– per energia renovable.


Petjada ecològica

I aquesta adaptació hauria de desenvolupar-se tant a les cases com en els mitjans de transport. Sabies que en 1 any, a l’Europa occidental, consumim els recursos que ens pot proporcionar una Terra i mitja?

Si continuem com fins ara, l’any 2050 la nostra petjada ecològica serà ja de 3 terres!

Fermer
Accéder à la première page

La societat del coneixement

Plein écran
Una de les tendències actuals més marcades és l’acceleració tecnològica, que es manifesta de manera molt clara en el món de la informàtica.

Mai no has tingut la sensació de comprar un aparell informàtic i que, l'endemà, ja estava superat i desfasat?

Fins ara s’ha anat complint l’anomenada Llei de Moore, una llei empírica que ens diu que el nombre de transistors en un ordinador es duplica aproximadament cada dos anys.

Actualment però, la llei comença a deixar de complir-se, doncs estem arribant al límit de les capacitats físiques que ens ofereixen els xips basats en el silici.

Per tant, cal cercar nous camins, com la bioenginyeria o la nanotecnologia.

Fermer
Accéder à la première page
No es tracta de fer de gurus, però segons aquestes previsions, la cosa ja pinta malament. I, si a més, arreu del món s'hi imposa una manera de fer tòxica i consumista, encara podem arribar a estar molt pitjor.

La situació i les prospeccions, contradiuen en MAJÚSCULES i en negreta a certs polítics –cecs de conveniències- que anys enrere negaven l’existència del canvi climàtic.
Accéder à la première page
L'Amazones, el gran pulmó verd de la Terra, resta greument desforestat a causa de la sequera i els incendis de fa unes setmanes. Uns incendis que també van malmetre els boscos de Rússia, Àsia i Àfrica. Igual que succeeix a casa nostra, són una realitat provocada i evitable massa freqüent.

La problemàtica de l’Amazones no només afecta dramàticament al clima mundial, sinó també a multitud d’aus, mamífers i insectes que necessiten un hàbitat natural molt concret per viure. Per tant, si ja no tenen casa, estan condemnats a desaparèixer.




Accéder à la première page
Els casquets de gel i les glaceres de Groenlandia i l’Antàrtida –que contenen més de 2/3 d’aigua dolça del Planeta – es fonen a una velocitat rècord.

Això està provocant pertorbacions importants en les corrents oceàniques, i canvia els nivells d’escalfament de la Terra.

Tot plegat suposaria l’obligació dels països costaners a reconfigurar el seu perímetre de costa, prenent importants mesures d’adaptació per salvar els deltes dels rius i les platges, entre d’altres.
Accéder à la première page
Cada dia que passa, l’aigua potable és un bé més escàs i preuat. Tot i que ser un dret contemplat per l’ONU, encara hi ha més de 2.000 milions de persones que no tenen accés a aquest recurs vital.

Òbviament, aquesta diferència tan gran d’accés a recursos naturals bàsics entre els –mal anomenats– països rics i pobres, també es tradueix en la producció i consum alimentari, i en la qualitat de l’alimentació de les seves poblacions. L’ús de plaguicides i altres substàncies tòxiques al camp, l’abocament de químics als rius i aqüífers per part de les indústries, s’agreuja al ser més freqüents les sequeres i el transport desmesurat d’aliments d’importació –que comporten un ús de més combustibles fòssils i una major emissió de gasos a l’atmosfera–.

A banda de prendre mesures per estalviar aigua, una opció que hauríem d’acatar totes és consumir productes km0, que beneficien l’economia local, potencien el territori i suposen un menor impacte al medi. També, l’ús d’envasos reutilitzables, lluny dels plàstics que ennueguen la vida dels mars i oceans.

Accéder à la première page
El fast fashion, el fenomen de consum ràpid de roba –de la consegüent ‘caducitat’ de la mateixa–, a banda de comportar més generació de plàstics, més emissions de gasos derivats del transport –de la venda on line– i pràcticament ser per alguns una addició, també duu escrita a foc l’explotació laboral.

Això passa a Occident, amb sous mediocres i treball en festius i diumenges; i sobretot a l’Orient, on es confeccionen les peces de roba i calçat. Índia, Xina, Vietnam, Turquia, Bangladesh... són alguns dels escenaris d’explotació laboral més greus, amb episodis de retenció de passaports, maltractaments, sous baixíssims, jornades eternes i cap mena de política que atengui els riscos laborals.

Malauradament, és habitual que siguin les dones i la canalla qui treballi en aquest sector amb unes condicions laboral inhumanes.

Accéder à la première page
Tal com sentencia ‘Experiment any 2100’, el futur està per escriure, i depèn de nosaltres, de les nostres accions diàries individuals i col·lectives.

Està a la nostra mà canviar les coses, i modificar els rumbs que es preveuen en aquestes megatendències.

La veritat ineludible és que estem en una situació d’emergència climàtica, però també hi ha esperances. Tots hem de contribuir, a partir de ja i sense mirar a una altra banda, a que el canvi de paradigma sigui real.

Accéder à la première page
Com bé sentenciava la jove activista Greta Thunberg, polítics, grans oligarques i empresaris són uns irresponsables que no fan més que mirar el seu melic i permeten –i contribueixen – a fer les generacions futures més pobres i més dèbils.

Nosaltres tenim el poder d’evitar l’hecatombe.

Recorda: el nostre Planeta no té un pla B!
Accéder à la première page
Accéder à la première page
Faire défiler pour continuer Glissez pour continuer
Balayer pour continuer