L'Alzinera del Quelàs: l'etern gegantPer Marina Pallàs i Barta
Festes, romanços i guerres
Ja era allà, guaitant la plana des de dalt del turó, quan la comarca era pràcticament un
desert. És, de fet, l'ésser més vell del Pla d'Urgell. I la
frescor de la seva ombra ha estat apreciada per tots els transeünts
i totes les gents que al llarg dels seus —almenys— sis-cents anys han
passat pel costat de la seva majestuosa figura.
Situada al capdamunt de
l'Embassament de la Bòbila, a pocs quilòmetres de Miralcamp,
l'Alzinera del Quelàs s'alça just al costat d'on passa la
carrerada, una via antiga de comunicació pels vianants que anaven de
Barcelona a Saragossa i la mateixa que duia els reis a Poblet. Es
creu que, cap a l'any 1800, l'heroïna Agustina d'Aragó reposà sota
la seva copa.
Pel seu creixement lent, l'edat
d'una alzina és difícil de determinar. Però les dimensions
d'aquesta, amb un tronc de 4,6 metres de circumferència, 20 metres
d'alçada i de 24 metres de capçada, indiquen que ha viscut prou
segles per haver vist pràcticament de tot: festes, guerres i romanços.
Pantalla completa
Ha vist créixer el seu poble fins al punt que les seves arrels s'han confós amb les de la vila i els que l'habiten, que han celebrat les festes de fi de collita al seu voltant. Ha estat desmembrada per ventoleres i llenyataires furtius, coneixedors de les grans propietats de la seva fusta. I, fins i tot, s'ha salvat d'una ordre del segle XVIII que manava tallar tots els arbres dels camins reials per lluitar contra els bandolers. En els seus moments de màxima esplendor, ha estat capaç d'arrecerar fins a tres ramats de bestiar sota la seva frondosa copa. I, al llarg de tots aquests anys, s'ha creuat amb persones amb qui ha establert un vincle robustíssim i que han deixat una empremta indeleble en ella.
Que quedi per la història
En Xavier Soberà, la Dolors Sans i la Josefina Sans són unes d'aquestes persones. Són ells els qui ens expliquen, de fet, totes aquestes gestes històriques de memòria, amalgamades amb les llegendes i un fort component de tradició que els ha vinculat a l'arbre al llarg de generacions.
L'últim episodi crític que ha viscut l'alzinera ha estat molt recent. Ja fa temps que vetllen per ella, però en saber que l'arbre es trobava en perill, l'any 2016, els tres de Cal Bep del Carreter van fer tot el necessari per salvar-la i retornar-la a la vida.
Una malaltia semblava que hagués de posar fi a la seva vida. Es
tractava de la Caparreta, una cotxinilla que ataca alguns arbres
menjant-se'n les fulles tendres. En fotos antigues, l'alzinera podia arribar a confondre's amb un bosc sencer i frondós, però ara
es trobava totalment seca.
Aquell mateix any 2016, l'arbre era declarat Arbre Monumental
d'Interès Local després que ajuntament i veïns treballessin pel reconeixement del patrimoni municipal i la seva conservació. Això
va ser possible gràcies a la mobilització dels tres amics de
l'alzinera que, en veure-la en estat crític, van moure cel i terra
per donar a conèixer la seva situació i despertar consciència arreu entorn de l'arbre.
Pantalla completa
La Dolors Sans, qui té una sensibilitat especial per la poesia, en
veure-la malalta va passar a l'acció sense dubtar. “L'alzinera és una
supervivent i l'hem de respectar”, va dir-se.
Gràcies a un grup que va crear a través de les xarxes socials, va
aconseguir mobilitzar un grapat de gent d'arreu de la comarca que es
preocupaven pel bé de l'alzinera i demanaven més suport per posar
remei a la situació.
Un cop revolucionat el poble, el consistori va arribar a un acord amb el propietari per poder intervenir i millorar l'estat de salut de l'alzina, i és així com, aleshores, en Xavier Soberà va posar fil a l'agulla i va buscar uns experts que poguessin fer-li un tractament fitosanitari d'endoteràpia, que consisteix a punxar-la amb un líquid que corre per la saba, de manera que s'evita la necessitat d'utilitzar tants insecticides per la part externa de l'arbre.
Un cop revolucionat el poble, el consistori va arribar a un acord amb el propietari per poder intervenir i millorar l'estat de salut de l'alzina, i és així com, aleshores, en Xavier Soberà va posar fil a l'agulla i va buscar uns experts que poguessin fer-li un tractament fitosanitari d'endoteràpia, que consisteix a punxar-la amb un líquid que corre per la saba, de manera que s'evita la necessitat d'utilitzar tants insecticides per la part externa de l'arbre.
Però no només això, sinó que Soberà va arreglar tot l'entorn de
l'alzina, una tasca en la qual segueix treballant avui, dia a dia: ha
desbrossat les males herbes, ha instal·lat pedres a terra, ha
instal·lat una escala de fusta i una escala de pedra per arribar a
l'alzina. “Ha passat guerres i de tot”, afirma en Xavier
recordant aquest episodi recent com un dels més crítics que
segurament haurà viscut l'alzina al llarg dels seus sis segles.
“Hi va cada dia, i ho fa tot amb xapó. Són moltes hores de
dedicació i de telefonades”, declara la Josefina amb relació a totes
les tasques i tràmits que ha fet el seu marit per l'arbre.
Vista antes/después
A poc a poc, i a base de delicades intervencions, d'aleshores ençà,
l'alzinera ha fet un progrés evident, i la seva copa ha anat
recuperant la vigorositat, el seu to verd i la seva frondositat fins a ser l'arbre
monumental que és avui.
“No veuràs cap padrí que sigui tan agraït com l'alzinera”,
assegura Soberà, orgullós de la fermesa de l'arbre.
👁 Prem el botó inferior ▶ i mou la barra per veure l'evolució de l'arbre del 2016 al 2019.
👁 Prem el botó inferior ▶ i mou la barra per veure l'evolució de l'arbre del 2016 al 2019.
Quan els preguntem quants anys pot arribar a viure, ell respon de pressa: “Uh, no se sap!”. La qüestió, és clar, és que ho segueixi fent durant uns quants segles més.
L'estendard de Miralcamp
L'etnògraf Joan Bellmunt i Figueras va escriure unes línies a l'alzinera una
vegada que va ser al poble. I, tot sovint, hi ha persones que
s'apropen a l'arbre per abraçar el seu immens tronc i carregar-se de
la seva força centenària.
Les arrels de l'Alzinera del Quelàs són tan fortes i extenses que arriben fins i tot a l'altra banda de l'oceà. La Dolors Sans ha despertat l'interès per l'arbre arreu del món, des d'on han arribat poemes i, fins i tot, propostes d'agermanament.
És el cas de l'Árbol Buzón de Tepeji del Río, un arbre també molt característic que, un bon dia, va engolir una bústia, ara incrustada al seu tronc. L'arbre té la seva pròpia
protectora, l'esciptora, historiadora i promotora cultural María
Guadalupe Huicochea, amb qui s'ha arribat a l'acord d'agermanar els
dos arbres per les similituds que comparteixen les seves històries: el perill imminent de desaparèixer, la cura i la
protecció dels qui l'estimen i la seva popularització arreu del
món.
Pantalla completa
L'objectiu dels tres de Cal Bep del
Carreter, però, va més enllà, ja que tenen la intenció que
l'alzina sigui declarada Arbre Monumental de Catalunya. També
desitgen que s'hi instal·li una pedra amb el seu nom, “perquè
l'arbre té una història i un nom propi: Alzinera del Quelàs”.
I és que nosaltres passarem, però, com una fidel amiga, l'alzinera seguirà allà. I veurà créixer encara més el poble, i seguirà guaitant la plana com un gegant verd, silenciós, pacient i immutable.
I és que nosaltres passarem, però, com una fidel amiga, l'alzinera seguirà allà. I veurà créixer encara més el poble, i seguirà guaitant la plana com un gegant verd, silenciós, pacient i immutable.
Pantalla completa
Així ho descriu la Dolors Sans de forma única en uns versos que ha musicat el miralcampí Pere Romà:
I quan resti de nosaltres, tan sols polsim i cendra
Seguiràs brandant altiva, estendard de Miralcamp.
Formós i generós arbre, que sa força contagia als vianants.
El nostre cor anhela, que el pas del temps, mai no et torni a lapidar.
I els fills dels fills dels nostres néts, amb orgull, tot mirant-te et diguin:
Has estat, ets, i seràs sempre, la nostra estimada
⠀⠀ ⠀ ⠀⠀⠀⠀⠀ ⠀ ⠀⠀⠀⠀⠀ ⠀ ⠀⠀ ⠀⠀⠀⠀⠀ ⠀⠀⠀ ⠀⠀⠀ Alzinera del Quelàs.
I quan resti de nosaltres, tan sols polsim i cendra
Seguiràs brandant altiva, estendard de Miralcamp.
Formós i generós arbre, que sa força contagia als vianants.
El nostre cor anhela, que el pas del temps, mai no et torni a lapidar.
I els fills dels fills dels nostres néts, amb orgull, tot mirant-te et diguin:
Has estat, ets, i seràs sempre, la nostra estimada
⠀⠀ ⠀ ⠀⠀⠀⠀⠀ ⠀ ⠀⠀⠀⠀⠀ ⠀ ⠀⠀ ⠀⠀⠀⠀⠀ ⠀⠀⠀ ⠀⠀⠀ Alzinera del Quelàs.
Desplazarse hacia abajo para continuar
Swipe to continue
Deslíze el dedo por la pantalla para continuar
L'Alzinera del Quelàs: l'etern gegant
Festes, romanços i guerres
Que quedi per la història
L'estendard de Miralcamp
Una història de LA PANORÀMICA de Territoris