Recorrem els carrers de Lleida a la recerca dels domicilis de les persones deportades pel feixismeSeguint les passes dels deportats lleidatansPer Cristina Mongay
“Ara que el braç potent de les fúries aterra, la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra. Pàtria, guarda’ns: la terra no sabrà mai mentir.”Màrius Torres
Lleida, en mans del feixisme
El 3 d’abril començaren els combats. Carrer per carrer, casa per casa, des del carrer Alcalde Costa i fins a la Gremial.
A les 5 de la tarda, els feixistes ja controlaven el turó de la Seu Vella.
En retirada, els republicans cremaren algunes places i volaren el pont. Aquests van romandre a la zona de Cappont i la Bordeta fins al gener de 1939.
El 24 de desembre de 1938, les tropes de Franco van arrencar l’ofensiva final sobre Catalunya.
A les 5 de la tarda, els feixistes ja controlaven el turó de la Seu Vella.
En retirada, els republicans cremaren algunes places i volaren el pont. Aquests van romandre a la zona de Cappont i la Bordeta fins al gener de 1939.
El 24 de desembre de 1938, les tropes de Franco van arrencar l’ofensiva final sobre Catalunya.
Sent conscients de la repressió que patirien si restaven a la ciutat, molts lleidatans i lleidatanes es van unir a la Retirada republicana. Entre ells, els nostres 21 protagonistes.
L'exili republicà
Les deportacions
Les deportacions
Equipatge de deportats | Amicale française de Mauthausen
Fullscreen
Al setembre de 1939 esclatava la II Guerra Mundial i, només nou mesos després, l’Estat francès queia a les mans del III Reich, la qual cosa encara enterbolia més la situació d’aquestes 465.000 persones.
La major part d’ells (al voltant d’un 80%) es convertien en apàtrides, en combatents de l’Espanya roja (Rotspanienkämpfer) i, davant de la indiferència absoluta del règim franquista –coneixedor de la seva mísera situació–, restaven totalment a les mans dels nazis.
En un primer moment, es convertiren en presoners de guerra, i van ser traslladats a Stalags arreu del territori del III Reich.
A inicis de l’agost de 1940, molts van ser deportats a Mauthausen i als tres camps de Gusen.
El segon grup de republicans s’allistà a la Resistència francesa –per aquest motiu, en algunes ocasions se’ls havia identificat com a deportats francesos–. En el cas de ser detinguts (a partir de 1942 i fins 1944) per la GESTAPO o la policia francesa, per ordre de Vichy, els esperaven unes mesures força més dures.
Se’ls agrupava al camp de Compiègne, a 87 km de París, i des d’allí prop de 1090 espanyols van ser traslladats ens vagons de bestiar a Mauthausen, Dachau, Buchenwald, Neuengamme, Ravensbrück o Sachsenhausen.
La major part d’ells (al voltant d’un 80%) es convertien en apàtrides, en combatents de l’Espanya roja (Rotspanienkämpfer) i, davant de la indiferència absoluta del règim franquista –coneixedor de la seva mísera situació–, restaven totalment a les mans dels nazis.
En un primer moment, es convertiren en presoners de guerra, i van ser traslladats a Stalags arreu del territori del III Reich.
A inicis de l’agost de 1940, molts van ser deportats a Mauthausen i als tres camps de Gusen.
El segon grup de republicans s’allistà a la Resistència francesa –per aquest motiu, en algunes ocasions se’ls havia identificat com a deportats francesos–. En el cas de ser detinguts (a partir de 1942 i fins 1944) per la GESTAPO o la policia francesa, per ordre de Vichy, els esperaven unes mesures força més dures.
Se’ls agrupava al camp de Compiègne, a 87 km de París, i des d’allí prop de 1090 espanyols van ser traslladats ens vagons de bestiar a Mauthausen, Dachau, Buchenwald, Neuengamme, Ravensbrück o Sachsenhausen.
Equipatge de deportats | Amicale française de Mauthausen
Els camps de concentració
Els camps de concentració
Triangle amb el qual s'identificaven molts dels deportats espanyols als camps de concentració nazis
Fullscreen
Als camps de la mort, els
deportats i deportades eren tractats de manera infrahumana.
Es convertien en un simple número, se’ls prenien totes les seves pertinences i qualsevol tret que denotés la seva personalitat.
Se’ls rapava el cap, se’ls despullava completament, i se’ls donava un uniforme de ratlles verticals blau i blanc.
Se’ls identificava amb un triangle invertit (blau en el cas dels apàtrides capturats entre 1940-1942) i la ‘S’ d’Spanien (‘espanyol’).
La fam, el fred, les vexacions de tota mena i les jornades de 12 hores de treballs forçosos eren la rutina de cada dia.
En aquesta rutina hi convivia amb una inquieta normalitat la llarga i propera ombra de la mort, que era present als camps de múltiples i terribles formes (cambres de gas, vehicles de gas, injeccions letals, esquarteraments per parts dels gossos, dutxes a l’hivern, trets al clatell, ‘suïcidis’, etc.)
Es convertien en un simple número, se’ls prenien totes les seves pertinences i qualsevol tret que denotés la seva personalitat.
Se’ls rapava el cap, se’ls despullava completament, i se’ls donava un uniforme de ratlles verticals blau i blanc.
Se’ls identificava amb un triangle invertit (blau en el cas dels apàtrides capturats entre 1940-1942) i la ‘S’ d’Spanien (‘espanyol’).
La fam, el fred, les vexacions de tota mena i les jornades de 12 hores de treballs forçosos eren la rutina de cada dia.
En aquesta rutina hi convivia amb una inquieta normalitat la llarga i propera ombra de la mort, que era present als camps de múltiples i terribles formes (cambres de gas, vehicles de gas, injeccions letals, esquarteraments per parts dels gossos, dutxes a l’hivern, trets al clatell, ‘suïcidis’, etc.)
Triangle amb el qual s'identificaven molts dels deportats espanyols als camps de concentració nazis
“Només hi va haver un nazisme, però el feixisme es pot jugar de moltes maneres.”Umberto Eco
Stolpersteine: el projecte
Stolpersteine a Catalunya
Stolpersteine a Catalunya
Mapa de Catalunya amb el conjunt d'stolpersteine. © Memorial Democràtic
Fullscreen
Catalunya ha estat pionera a l’Estat espanyol en col·locar stolpersteine.
La primera es col•locà el 2015 gràcies al Memorial Democràtic es troba a Navàs, i la segueixen Manresa, Igualada i Castellar del Vallès.
A dia d'avui, Catalunya acull 389 llambordes.*
Pel que fa al territori ponentí, la Segarra va ser la primera comarca a incorporar-les a la seva paisatgística urbana –fent-ho des del 26 de gener de 2018–.
Seguidament, ho ha fet el Segrià –concretament, en tres campanyes: el 20 d’abril i el 29 de juny de 2019, i el 22 de maig de 2021–.
El 25 de maig de 2021, l'Urgell ha acollit la col·locacció de 5 llambordes; i el 28 de maig de 2021, el Pla d'Urgell dues.
A les Garrigues, una comarca amb un notable número de deportats, el Centre d'Estudis de les Garrigues ha plantejat a 15 dels seus municipis retre homenatge a les 39 víctimes deportades en camps nazis. Si afegim a aquestes les anomenades Garrigues històriques, caldria sumar-hi 4 pobles (Almatret, Llardecans, Maials, Torrebesses) i 8 deportats més. De fet, properament se'n col·locarà 5 a Juneda.
LLAMBORDES ACTUALS DE LES TERRES DE PONENT
Segarra: 11 llambordes
Segrià: 22 llambordes
Urgell: 5 llambordes
Pla d'Urgell: 2 llambordes
* Dades en vigor al maig de 2021.
La primera es col•locà el 2015 gràcies al Memorial Democràtic es troba a Navàs, i la segueixen Manresa, Igualada i Castellar del Vallès.
A dia d'avui, Catalunya acull 389 llambordes.*
Pel que fa al territori ponentí, la Segarra va ser la primera comarca a incorporar-les a la seva paisatgística urbana –fent-ho des del 26 de gener de 2018–.
Seguidament, ho ha fet el Segrià –concretament, en tres campanyes: el 20 d’abril i el 29 de juny de 2019, i el 22 de maig de 2021–.
El 25 de maig de 2021, l'Urgell ha acollit la col·locacció de 5 llambordes; i el 28 de maig de 2021, el Pla d'Urgell dues.
A les Garrigues, una comarca amb un notable número de deportats, el Centre d'Estudis de les Garrigues ha plantejat a 15 dels seus municipis retre homenatge a les 39 víctimes deportades en camps nazis. Si afegim a aquestes les anomenades Garrigues històriques, caldria sumar-hi 4 pobles (Almatret, Llardecans, Maials, Torrebesses) i 8 deportats més. De fet, properament se'n col·locarà 5 a Juneda.
LLAMBORDES ACTUALS DE LES TERRES DE PONENT
Segarra: 11 llambordes
- Antoni Casas Blanch (Torà, Carrer Nou, 9);
- Salvador Grau Bibia (Sanaüja, Carrer del Forn, 6);
- Tarroja de Segarra (Ramon Gomà Solé, Ajuntament);
- Salvador Calderó Aldabó (La Prenyanosa, Plaça del Forn, s/n);
- Antoni Merlí Cornellana (Les Olugues, darrera Ajuntament);
- Ramon Alceda Sanou (Cervera, Paeria);
- Miquel Porté Rius (Cervera, Paeria);
- Josep Riera Closa (Cervera, Paeria);
- Ramon Bonet Vilarrubí (Granyena de Segarra, Ajuntament);
- Magí Solé Ballesté (Talavera, Ajuntament);
- Magí Bergadà Amat (Sant Antolí, Ajuntament).
Segrià: 22 llambordes
- Carmel Carrera Botines (Albatàrrec, Plaça Ramon Felip);
- Miquel Sol Torres (Lleida, Carrer Joan Baget, 1);
- Peret Barbarroja Sala (Lleida, Camí de Canet 17);
- Domènec Miñano Lozano (Lleida, Carrer Martí Gralla, 2);
- Josep Estrada Fabregat (Lleida, Carrer Príncep de Viana, 37);
- Manolo San Martín Santamaría (Lleida, Avinguda Sant Ruf, 23);
- Ramon Alandí Qui (Lleida, Carrer Democràcia, 11);
- Josep Casas Ezequiel (Lleida, Carrer del Canyeret, 18);
- Pau Pinós Abad (Lleida, Carrer del Canyeret, 8);
- Enric Curià Gatius (Lleida, Carrer Cavallers, 46);
- Josep Teixidó Badia (Lleida, Carrer Sant Martí 6);
- Josep Pach Roselló (Lleida, Carrer Canonge Brugulat, 22);
-
Josep Paul Mola (Lleida, Carrer Camí de Corbins, 24);
- Joan Fontova Oliver (Lleida, Avinguda de Sant Ruf, 23);
- Antonio Vidal Vidal (Lleida, Carrer Democràcia, 22);
- Josep Baqué Coll (Lleida, Carrer Magdalena, 13);
- Benet Morelló Pintó (Lleida, Carrer Carme, 39);
- Josep Rodes Bley (Lleida, Carrer Sant Joan, 10);
- Joan Cascarra Garsaball (Lleida, Carrer Cavallers, 25);
- Josep Agulló Martí (Lleida, Carrer Tallada, 22);
- Juanito Mayora Murciano (Lleida, Carrer Nou, 16);
- Casimir Vila Saló (Lleida, Avinguda de Catalunya, 7).
Urgell: 5 llambordes
- Josep Aubach Arnaldo (Tàrrega, plaça de l’Ajuntament);
- Modest Farré Farré (Talladell, Tàrrega, Cal Sabater);
- Antoni Foguet Doll (Tàrrega, plaça de l’Ajuntament);
- Josep Minguell Porta (Tàrrega, plaça de l’Ajuntament);
- Emili Peruga Puy (Tàrrega, plaça de l’Ajuntament);
- Miquel Pont Llobera (Tàrrega, plaça de l’Ajuntament);
- Josep Real Lloses (Tàrrega, plaça de l’Ajuntament);
- Francesc Josep Sentís Baiget (Tàrrega, plaça de l’Ajuntament);
- Josep Yvós Briansó (Tàrrega, plaça de l’Ajuntament).
Pla d'Urgell: 2 llambordes
- Josep Torres Tribó (Mollerussa, plaça de l’Ajuntament);
- Ramon Rocaspana Duart (Mollerussa, plaça de l’Ajuntament).
* Dades en vigor al maig de 2021.
Mapa de Catalunya amb el conjunt d'stolpersteine. © Memorial Democràtic
Stolpersteine a Lleida
“Qui vulgui llegir la inscripció, s’haurà d’inclinar davant la víctima”Gunter Demnig
Domicili de Peret Barbarroja Sala
Camí de Canet, 17
Domicili de Domènec Miñano Lozano
Carrer Martí Gralla, 2
Domicili de Josep Estrada Fabregat
Carrer Príncep de Viana, 37
Domicili de Manolo San Martín Santamaría
Avinguda Sant Ruf, 23
Domicili de Joan Fontova Oliver
Avinguda de Sant Ruf, 23
Domicili d'Antonio Vidal Vidal
Carrer Democràcia, 22
Domicili de Ramon Alandí Qui
Carrer Democràcia, 11
Domicili de Benet Morelló
Carrer del Carme, 39
Domicili de Josep Baqué Coll
Carrer Magdalena, 13
Domicili de Josep Rodes Bley
Carrer Sant Joan, 10
Domicili de Josep Casas Ezequiel
Carrer Canyeret, 18
Domicili de Pau Pinós Abad
Carrer Canyeret, 8
Domicili d'Enric Curià Gatius
Carrer Cavallers, 46
Domicili de Joan Cascarra Garsaball
Carrer Cavallers, 25
Domicili de Josep Agulló Martí
Carrer Tallada, 22
Domicili de Juanito Mayora Murciano
Carrer Nou, 16
Domicili de Josep Teixidó Badia
Carrer Sant Martí, 6
Domicili de Miquel Sol Torres
Carrer Joan Baget, 1
Domicili de Josep Pach Roselló
Carrer Canonge Brugulat, 22
Domicili de Josep Paul Mola
Carrer Camí de Corbins, 24
Domicili de Casimir Vila Saló
Avinguda de Catalunya, 7
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Domicili de Peret Barbarroja Sala
Camí de Canet, 17
Domicili de Domènec Miñano Lozano
Carrer Martí Gralla, 2
Domicili de Josep Estrada Fabregat
Carrer Príncep de Viana, 37
Domicili de Manolo San Martín Santamaría
Avinguda Sant Ruf, 23
Domicili de Joan Fontova Oliver
Avinguda de Sant Ruf, 23
Domicili d'Antonio Vidal Vidal
Carrer Democràcia, 22
Domicili de Ramon Alandí Qui
Carrer Democràcia, 11
Domicili de Benet Morelló
Carrer del Carme, 39
Domicili de Josep Baqué Coll
Carrer Magdalena, 13
Domicili de Josep Rodes Bley
Carrer Sant Joan, 10
Domicili de Josep Casas Ezequiel
Carrer Canyeret, 18
Domicili de Pau Pinós Abad
Carrer Canyeret, 8
Domicili d'Enric Curià Gatius
Carrer Cavallers, 46
Domicili de Joan Cascarra Garsaball
Carrer Cavallers, 25
Domicili de Josep Agulló Martí
Carrer Tallada, 22
Domicili de Juanito Mayora Murciano
Carrer Nou, 16
Domicili de Josep Teixidó Badia
Carrer Sant Martí, 6
Domicili de Miquel Sol Torres
Carrer Joan Baget, 1
Domicili de Josep Pach Roselló
Carrer Canonge Brugulat, 22
Domicili de Josep Paul Mola
Carrer Camí de Corbins, 24
Domicili de Casimir Vila Saló
Avinguda de Catalunya, 7
Camí de Canet, 17 Peret Barbarroja Sala
Camí de Canet, 17 Peret Barbarroja Sala
Juanita Barbarroja davant de la torre natal del seu pare. © Cristina Mongay
Fullscreen
Peret Barbarroja Sala va néixer el 4 de desembre de l'any 1915 a Lluçars (Noguera).
Ho feu en una família, però, de l'Horta de Lleida; i més en concret, de la partida de Gualda.
Amb el seu germà va combatre a la Batalla de l'Ebre i, per ser republicà, s'exilià en acabar la Guerra Civil.
Va ser detingut i traslladat al camp de presoners XII-D a Triet. El 25 de gener del 1941 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, on passà les mil i una penúries.
La seva matrícula duia el número 3491.
Un temps després, fou traslladat al primer camp de concentració nazi, el de Dachau, situat a pocs quilòmetres de Munic. Va ser-hi fins a la seva alliberació el 29 d'abril de 1945.
Ja que Barbarroja es feu mal al peu, un metge espanyol va aconseguir que el traslladessin a París perquè sanés. Allà va conèixer la seva esposa, amb la qual s'hi casà un temps després i tingué l'única filla, Juanita.
La Juanita Barbarroja recorda que el seu pare mai parlava de les experiències viscudes als camps ni durant la Guerra.
Ella visqué amb els seus pares a Lleida durant vuit anys, sent una nena, però finalment la família Barbarroja es traslladà a viure a França, a tocar de la frontera amb Luxemburg.
Allà és on descansa en Peret Barbarroja, qui morí amb 81 anys.
Ho feu en una família, però, de l'Horta de Lleida; i més en concret, de la partida de Gualda.
Amb el seu germà va combatre a la Batalla de l'Ebre i, per ser republicà, s'exilià en acabar la Guerra Civil.
Va ser detingut i traslladat al camp de presoners XII-D a Triet. El 25 de gener del 1941 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, on passà les mil i una penúries.
La seva matrícula duia el número 3491.
Un temps després, fou traslladat al primer camp de concentració nazi, el de Dachau, situat a pocs quilòmetres de Munic. Va ser-hi fins a la seva alliberació el 29 d'abril de 1945.
Ja que Barbarroja es feu mal al peu, un metge espanyol va aconseguir que el traslladessin a París perquè sanés. Allà va conèixer la seva esposa, amb la qual s'hi casà un temps després i tingué l'única filla, Juanita.
La Juanita Barbarroja recorda que el seu pare mai parlava de les experiències viscudes als camps ni durant la Guerra.
Ella visqué amb els seus pares a Lleida durant vuit anys, sent una nena, però finalment la família Barbarroja es traslladà a viure a França, a tocar de la frontera amb Luxemburg.
Allà és on descansa en Peret Barbarroja, qui morí amb 81 anys.
Juanita Barbarroja davant de la torre natal del seu pare. © Cristina Mongay
Carrer Martí Gralla, 2 Domènec Miñano Lozano
Carrer Martí Gralla, 2 Domènec Miñano Lozano
Localització de la llamborda en homenatge a Miñano. © Cristina Mongay
Fullscreen
Domènec Miñano Lozano va néixer l'1 d'agost de l'any 1916, a Lleida.
Era militant de les Joventuts Socialistes.
Després de la Guerra, s'exilià i va ser presoner al 184 Frontstalag de Les Alliers. El 20 d'agost de 1940 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen.
La seva matrícula duia el número 3932.
D'aquest camp va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, el 24 de gener de 1941.
Fou assassinat el 10 de febrer de 1942, al castell de Hartheim (Àustria). Tenia només vint-i-sis anys.
* El domicili real de Miñano era carretera de Torre-serona, 1. Però, ja que va enderrocar-se, la llamborda s'ha hagut de col·locar prop d'aquesta localització (de fet, hauria d'estar col·locada a la vorera imparell del Carrer Martí Gralla).
Era militant de les Joventuts Socialistes.
Després de la Guerra, s'exilià i va ser presoner al 184 Frontstalag de Les Alliers. El 20 d'agost de 1940 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen.
La seva matrícula duia el número 3932.
D'aquest camp va ser traslladat al camp de concentració de Gusen, el 24 de gener de 1941.
Fou assassinat el 10 de febrer de 1942, al castell de Hartheim (Àustria). Tenia només vint-i-sis anys.
* El domicili real de Miñano era carretera de Torre-serona, 1. Però, ja que va enderrocar-se, la llamborda s'ha hagut de col·locar prop d'aquesta localització (de fet, hauria d'estar col·locada a la vorera imparell del Carrer Martí Gralla).
Localització de la llamborda en homenatge a Miñano. © Cristina Mongay
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Carrer Camí de Corbins, 24 Josep Paul Mola
Carrer Camí de Corbins, 24 Josep Paul Mola
Situació on havia el domicili de Josep Paul Mola © Cristina Mongay
Fullscreen
Josep Paul Mola va néixer el 5 de gener del 1922 a Lleida.
Treballà com a baster/guarnicioner de cotxes a la ciutat de Lleida. Afiliat a la Unió General de Treballadors (UGT), formava part de la Joventut Socialista Unificada de Catalunya.
El novembre de 1936 va viatjar a Barcelona per entrar a la Columna Victòria Roja, que es va desplegar als Fronts d'Aragó i de Madrid.
El 10 de febrer de 1939 entrà a França pel pas fronterer de Latour de Carol, sense cap classe de documentació.
En aquest país fou internat al camp de Septfonds fins al 26 d'abril de 1939, moment en què ingressà a la 59a Companyia de Treballadors Estrangers, que es desplegà per la zona de Dunkerque i Bray-Dunes.
El 6 de juny de 1940 fou detingut pels alemanys i internat a l' Stalag XVII/B de Krems-Gneixendorf, situat a Àustria, fins al 19 de desembre de 1941, després fou traslladat al camp de concentració de Mauthausen amb el número de registre 4467.
Fou alliberat el 5 de maig de 1945 i repatriat a París el 16 de juny del mateix any.
Allí va viure al departament del Seine.
Va morir l'any 2005.
Treballà com a baster/guarnicioner de cotxes a la ciutat de Lleida. Afiliat a la Unió General de Treballadors (UGT), formava part de la Joventut Socialista Unificada de Catalunya.
El novembre de 1936 va viatjar a Barcelona per entrar a la Columna Victòria Roja, que es va desplegar als Fronts d'Aragó i de Madrid.
El 10 de febrer de 1939 entrà a França pel pas fronterer de Latour de Carol, sense cap classe de documentació.
En aquest país fou internat al camp de Septfonds fins al 26 d'abril de 1939, moment en què ingressà a la 59a Companyia de Treballadors Estrangers, que es desplegà per la zona de Dunkerque i Bray-Dunes.
El 6 de juny de 1940 fou detingut pels alemanys i internat a l' Stalag XVII/B de Krems-Gneixendorf, situat a Àustria, fins al 19 de desembre de 1941, després fou traslladat al camp de concentració de Mauthausen amb el número de registre 4467.
Fou alliberat el 5 de maig de 1945 i repatriat a París el 16 de juny del mateix any.
Allí va viure al departament del Seine.
Va morir l'any 2005.
Situació on havia el domicili de Josep Paul Mola © Cristina Mongay
Carrer Príncep de Viana, 37 Josep Estrada Fabregat
Carrer Príncep de Viana, 37 Josep Estrada Fabregat
L'edifici on va viure Estrada s'enderrocà. © Cristina Mongay
Fullscreen
Josep Estrada Fabregat va néixer a Lleida el 27 de maig de 1917.
Era militant de la Joventut Republicana.
S'exilià, va ser detingut a França i va esdevenir presoner a l'Stalag 140 el 26 d'abril de 1941.
El 20 d'octubre del mateix any, va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen.
La seva matrícula duia el número 4841.
Després va ser traslladat al camp de concentració de Gusen.
Allà, va ser assassinat el 3 de desembre de 1941. Només tenia vint-i-quatre anys.
Era militant de la Joventut Republicana.
S'exilià, va ser detingut a França i va esdevenir presoner a l'Stalag 140 el 26 d'abril de 1941.
El 20 d'octubre del mateix any, va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen.
La seva matrícula duia el número 4841.
Després va ser traslladat al camp de concentració de Gusen.
Allà, va ser assassinat el 3 de desembre de 1941. Només tenia vint-i-quatre anys.
L'edifici on va viure Estrada s'enderrocà. © Cristina Mongay
Avinguda Sant Ruf, 23 Manolo San Martín Santamaría
Avinguda Sant Ruf, 23 Manolo San Martín Santamaría
Domicili de San Martín abans del seu exili. © Cristina Mongay
Fullscreen
Manolo San Martín Santamaría va néixer el 2 de maig de 1920, a Lleida.
Era membre de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), del PSUC.
S'exilià a França a inicis del 1939, per la carretera que passa prop de Prats de Molló.
Va ser arrestat pels alemanys el juny de 1940. Va estar intern al camp de presoners de guerra de Kaisersteinbruch (Stalag XVII-A).
El 5 d'abril de 1941 va ser traslladat a la presó de Viena i, amb uns 300 homes més, va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen.
La seva matrícula duia el número 4949.
Fou alliberat el 5 de maig de 1945. Havia passat 4 anys en aquell infern.
Immediatament després de l'alliberament, formarà part del grup de joves republicans que recollí a casa de l’Anna Pointner
les prop de 20.000 fotografies i negatius que Francesc Boix robà als SS, del servei fotogràfic de Mauthausen -això va passar a la tardor de 1944 gràcies a la complicitat del Kommando Poschacher, format per un grup d'espanyols que treballava en una pedrera fora de Mauthausen-.
Es quedà a viure a França com a refugiat polític, on tingué tres filles. Morí l'abril del 2006.
Era membre de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), del PSUC.
S'exilià a França a inicis del 1939, per la carretera que passa prop de Prats de Molló.
Va ser arrestat pels alemanys el juny de 1940. Va estar intern al camp de presoners de guerra de Kaisersteinbruch (Stalag XVII-A).
El 5 d'abril de 1941 va ser traslladat a la presó de Viena i, amb uns 300 homes més, va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen.
La seva matrícula duia el número 4949.
Fou alliberat el 5 de maig de 1945. Havia passat 4 anys en aquell infern.
Immediatament després de l'alliberament, formarà part del grup de joves republicans que recollí a casa de l’Anna Pointner
les prop de 20.000 fotografies i negatius que Francesc Boix robà als SS, del servei fotogràfic de Mauthausen -això va passar a la tardor de 1944 gràcies a la complicitat del Kommando Poschacher, format per un grup d'espanyols que treballava en una pedrera fora de Mauthausen-.
Es quedà a viure a França com a refugiat polític, on tingué tres filles. Morí l'abril del 2006.
Domicili de San Martín abans del seu exili. © Cristina Mongay
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Carrer Sant Ruf, 23 Joan Fontova Oliver
Carrer Sant Ruf, 23 Joan Fontova Oliver
Domicili de Joan Fontova Oliver. © Cristina Mongay
Fullscreen
Joan Fontova Oliver va néixer el 13 de juliol del 1913, a la ciutat de Lleida.
El 17 de setembre de 1937 fou destinat al Batallón de Obras y Fortificaciones núm. 24 amb el càrrec assimilat de tinent. A França fou destinat a la 59a Companyia de Treballadors Estrangers amb el rang de capità des del 26 d'abril de 1939 al 4 de juny de 1940, data en què és apressat per les forces alemanyes.
La seva companyia va construir diverses línies i fortificacions de defensa a la frontera franco-belga i del 10 de maig al 4 de juny de 1940 intervenen en la defensa de Dunkerque. Serà internat en el Stalag XVII/B a Kners-Gneixendorf (Àustria) amb el número de matrícula 31297.
El 17 de desembre de 1940 serà traslladat al camp de Mauthausen on rebrà el número de matrícula número 4923.
Serà alliberat el 5 de maig de 1945 i repatriat el 28 de maig a un centre de Mulhouse, departament de l'Alt Rhin.
L'any 1946 el troben vivint a Villefranche-Lauragois (departament de l'Alt Garonne) on consta com afiliat a la Unió General de Treballadors a l'exili a més de ser militant del Partit Comunista Francès. L'any 1946 el trobem vivint a Andorra amb l'ofici de xarcuter.
El juliol de 1948 retornà a la ciutat de Lleida on va morir l'any 1993.
El 17 de setembre de 1937 fou destinat al Batallón de Obras y Fortificaciones núm. 24 amb el càrrec assimilat de tinent. A França fou destinat a la 59a Companyia de Treballadors Estrangers amb el rang de capità des del 26 d'abril de 1939 al 4 de juny de 1940, data en què és apressat per les forces alemanyes.
La seva companyia va construir diverses línies i fortificacions de defensa a la frontera franco-belga i del 10 de maig al 4 de juny de 1940 intervenen en la defensa de Dunkerque. Serà internat en el Stalag XVII/B a Kners-Gneixendorf (Àustria) amb el número de matrícula 31297.
El 17 de desembre de 1940 serà traslladat al camp de Mauthausen on rebrà el número de matrícula número 4923.
Serà alliberat el 5 de maig de 1945 i repatriat el 28 de maig a un centre de Mulhouse, departament de l'Alt Rhin.
L'any 1946 el troben vivint a Villefranche-Lauragois (departament de l'Alt Garonne) on consta com afiliat a la Unió General de Treballadors a l'exili a més de ser militant del Partit Comunista Francès. L'any 1946 el trobem vivint a Andorra amb l'ofici de xarcuter.
El juliol de 1948 retornà a la ciutat de Lleida on va morir l'any 1993.
Domicili de Joan Fontova Oliver. © Cristina Mongay
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Carrer Democràcia, 22 Antonio Vidal Vidal
Carrer Democràcia, 22 Antonio Vidal Vidal
Domicili d'Antonio Vidal Vidal. © Cristina Mongay
Fullscreen
L'Antonio Vidal Vidal va nàixer a Lleida el 8 d'octubre de l’any
1898.
Va entrar als ferrocarrils i es va convertir en el cap del taller mecànic de l'estació i membre del Comitè Revolucionari de l'Estació de tren.
El 10 de novembre de 1937, fou nomenat regidor a l’Ajuntament de Lleida pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, pocs mesos abans de l’ocupació de la ciutat per part dels franquistes.
Amb l’avançament d’aquests, s’exilià a França, i passà per la presó de Compiègne.
El 5 de febrer de 1939 s'exilià a França i fou internat al camp de concentració d'Argelers, després al de Septfonds i posteriorment a Nevers (Departament de Nièvre).
A finals d'octubre del 1939 treballà com a torner a la fàbrica Thomson-Houston i entrà a formar part de la resistència al departament de Nièvre, on va participar activament en els sabotatges de les vies.
El 1943 fou processat per un d'aquests, produït a Nevers a Chagny. A conseqüència d'aquell procés, patí un internament administratiu i el trasllat a la presó de Compiègne, amb el número de registre 43116. Finalment, el 1944 fou deportat al camp de concentració de Dachau, en el Tren de la mort (va sortir el 2 de juliol i va arribar el dimecres 5 de juliol a les 15.00 hores).
En aquell camp de concentració se li assignà el número de registre 77925.
Posteriorment fou traslladat al subcamp d'Allach.
Fou alliberat el 2 de maig de 1945 a Deggendorf (Baviera) i repatriat a França el 18 de maig de 1945.
Va tornar a Lleida l'any 1963 on va morir el 3 de desembre de 1972, als 74 anys.
Va entrar als ferrocarrils i es va convertir en el cap del taller mecànic de l'estació i membre del Comitè Revolucionari de l'Estació de tren.
El 10 de novembre de 1937, fou nomenat regidor a l’Ajuntament de Lleida pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, pocs mesos abans de l’ocupació de la ciutat per part dels franquistes.
Amb l’avançament d’aquests, s’exilià a França, i passà per la presó de Compiègne.
El 5 de febrer de 1939 s'exilià a França i fou internat al camp de concentració d'Argelers, després al de Septfonds i posteriorment a Nevers (Departament de Nièvre).
A finals d'octubre del 1939 treballà com a torner a la fàbrica Thomson-Houston i entrà a formar part de la resistència al departament de Nièvre, on va participar activament en els sabotatges de les vies.
El 1943 fou processat per un d'aquests, produït a Nevers a Chagny. A conseqüència d'aquell procés, patí un internament administratiu i el trasllat a la presó de Compiègne, amb el número de registre 43116. Finalment, el 1944 fou deportat al camp de concentració de Dachau, en el Tren de la mort (va sortir el 2 de juliol i va arribar el dimecres 5 de juliol a les 15.00 hores).
En aquell camp de concentració se li assignà el número de registre 77925.
Posteriorment fou traslladat al subcamp d'Allach.
Fou alliberat el 2 de maig de 1945 a Deggendorf (Baviera) i repatriat a França el 18 de maig de 1945.
Va tornar a Lleida l'any 1963 on va morir el 3 de desembre de 1972, als 74 anys.
Domicili d'Antonio Vidal Vidal. © Cristina Mongay
Carrer Democràcia, 11 Ramon Alandí Qui
Carrer Democràcia, 11 Ramon Alandí Qui
Aspecte actual del domicili on visqué Alandí. © Cristina Mongay
Fullscreen
Ramon Alandí Qui va néixer a Lleida el 14 de juny de 1907.
Durant la Guerra Civil, feu de sergent d’enginyers.
L'any 1941 s'exilià i va ser retingut al camp d'Argelès-sur-Mer. Poc després, formà part de la Resistència francesa lluitant contra els nazis.
Detingut, va ser traslladat a la presó francesa de Compiègne el 21 de maig de 1944. Només tres dies després, Alandí va ser deportat al camp de concentració de Neuengamme, prop d'Hamburg.
La seva matrícula duia el número 30859.
Temps després fou traslladat al camp de concentració de Ravensbrück, d'on fou alliberat el 30 d'abril de 1945. Tenia trenta-vuit anys.
Es quedà a viure al sud de França, on morí l'any 1981.
* En alguns arxius, se l'anomena Ramon Almandí
Durant la Guerra Civil, feu de sergent d’enginyers.
L'any 1941 s'exilià i va ser retingut al camp d'Argelès-sur-Mer. Poc després, formà part de la Resistència francesa lluitant contra els nazis.
Detingut, va ser traslladat a la presó francesa de Compiègne el 21 de maig de 1944. Només tres dies després, Alandí va ser deportat al camp de concentració de Neuengamme, prop d'Hamburg.
La seva matrícula duia el número 30859.
Temps després fou traslladat al camp de concentració de Ravensbrück, d'on fou alliberat el 30 d'abril de 1945. Tenia trenta-vuit anys.
Es quedà a viure al sud de França, on morí l'any 1981.
* En alguns arxius, se l'anomena Ramon Almandí
Aspecte actual del domicili on visqué Alandí. © Cristina Mongay
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Carrer Carme, 39 Benet Morelló Pintó
Carrer Carme, 39 Benet Morelló Pintó
Darrer domicili de Benet Morelló a Lleida. © Cristina Mongay
Fullscreen
Benet Morelló Pintó va nèixer a Lleida el 31 d'octubre l’any
1921.
Després de la caiguda de la ciutat a mans dels franquistes, s’exilià a França amb la seva família.
Fou traslladat al camp de concentració de Barcarès, mentre la seva família es va establir a la població de Buis les Baronnies (departament de la Drôme).
L'1 d'octubre de 1939, s'incorporà a la Companyia de Treballadors Estrangers número 97, situada al departament de Vienne. Fou detingut i traslladat al camp de concentració d'Alliers, prop de la població d'Angulema, al departament del Charente.
Fou deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen el 20 d’agost de l’any 1940 amb l'anomenat "comboi dels 927".
La seva matrícula duia el número 4123.
Posteriorment fou traslladat al camp de Gusen, on fou registrat amb el número 9471.
Fou assassinat en aquest camp l'1 de març de 1942 i fou incinerat tres dies més tard al forn crematori de Gusen. Només tenia vint anys.
Després de la caiguda de la ciutat a mans dels franquistes, s’exilià a França amb la seva família.
Fou traslladat al camp de concentració de Barcarès, mentre la seva família es va establir a la població de Buis les Baronnies (departament de la Drôme).
L'1 d'octubre de 1939, s'incorporà a la Companyia de Treballadors Estrangers número 97, situada al departament de Vienne. Fou detingut i traslladat al camp de concentració d'Alliers, prop de la població d'Angulema, al departament del Charente.
Fou deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen el 20 d’agost de l’any 1940 amb l'anomenat "comboi dels 927".
La seva matrícula duia el número 4123.
Posteriorment fou traslladat al camp de Gusen, on fou registrat amb el número 9471.
Fou assassinat en aquest camp l'1 de març de 1942 i fou incinerat tres dies més tard al forn crematori de Gusen. Només tenia vint anys.
Darrer domicili de Benet Morelló a Lleida. © Cristina Mongay
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Carrer Magdalena, 13 Josep Baqué Coll
Carrer Magdalena, 13 Josep Baqué Coll
Domicili de Josep Baqué Coll. © Cristina Mongay
Fullscreen
Josep Baqué Coll era nat a Lleida el 25 de desembre de l'any 1902.
Se sap que la seva família residia al carrer Salvador Seguí número 13, actualment anomenat carrer Magdalena.
A finals de 1936, formava part de la junta del sindicat únic Metal·lúrgic, juntament amb Miguel González, Ramón Guardiola, José Jové, Guillermo Blanco, Francisco Mayoral, José Segura, Policarpo Ybáñez i Jesus Alonso.
A França es va allistar a la Companyia de Treballadors número 140, destinada al departament d'Ain, a tocar de la frontera amb Suïssa.
Va ser capturat a Belfort el 20 de juny de 1940 i internat al camp de presoners (Frontstalag) 140 de la mateixa població francesa. Més tard fou traslladat al camp de presoners Stalag XI/B, situat a la població de Falingbostel, a la Baixa Saxònia (Alemanya).
El 25 de gener de 1941 fou lliurat a la Gestapo i, dos dies més tard, enviat al camp de Mauthausen amb el número de registre 6228.
El 21 d'abril de 1941 fou traslladat al camp de Gusen i registrat amb el número 12336.
Va ser assassinat en aquest camp el 13 de novembre de 1941.
Tenia trenta-vuit anys.
Se sap que la seva família residia al carrer Salvador Seguí número 13, actualment anomenat carrer Magdalena.
A finals de 1936, formava part de la junta del sindicat únic Metal·lúrgic, juntament amb Miguel González, Ramón Guardiola, José Jové, Guillermo Blanco, Francisco Mayoral, José Segura, Policarpo Ybáñez i Jesus Alonso.
A França es va allistar a la Companyia de Treballadors número 140, destinada al departament d'Ain, a tocar de la frontera amb Suïssa.
Va ser capturat a Belfort el 20 de juny de 1940 i internat al camp de presoners (Frontstalag) 140 de la mateixa població francesa. Més tard fou traslladat al camp de presoners Stalag XI/B, situat a la població de Falingbostel, a la Baixa Saxònia (Alemanya).
El 25 de gener de 1941 fou lliurat a la Gestapo i, dos dies més tard, enviat al camp de Mauthausen amb el número de registre 6228.
El 21 d'abril de 1941 fou traslladat al camp de Gusen i registrat amb el número 12336.
Va ser assassinat en aquest camp el 13 de novembre de 1941.
Tenia trenta-vuit anys.
Domicili de Josep Baqué Coll. © Cristina Mongay
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Carrer Sant Joan, 10 Josep Rodes Bley
Carrer Sant Joan, 10 Josep Rodes Bley
Domicili de Josep Rodes Bley. © Cristina Mongay
Fullscreen
Josep Rodes Bley na néixer a Lleida el
15 de juny de l’any 1895, en una família d’artesans sabaters.
Als 22 anys es féu empresari d’una pròspera sabateria.
S’inicià en el món de la política a Esquerra Republicana de Catalunya, però l’any 1928 es convertí en un dels fundadors del Partit Comunista Català. Poc temps després, del BOC i, posteriorment, del POUM.
Amb el cop d’estat del 1936, i durant el repartiment de càrrecs entre les forces revolucionàries, es posà al front de la comissaria.
Juntament amb Francesc Pelegrí Garriga, fiscal del tribunal popular, era l’encarregat de materialitzar l’ordre públic del POUM dins del projecte revolucionari.
L'any 1937, com a conseqüència dels Fets de maig, fou perseguit a Lleida i marxà cap a Barcelona, on fou un dels membres de la direcció clandestina del POUM fins que un any després fou detingut i empresonat.
En vigílies de la caiguda de Barcelona, els dirigents del POUM van ser traslladats a Cadaqués per poder passar la frontera i foren recollits i emparats per un equip del Partit Socialista Obrer i Camperol de França, que els van traslladar a París.
El novembre de 1941, sota la pressió de la Gestapo, van ser jutjats per un tribunal militar francès, que els va condemnar a llargues penes de presó o de treballs forçats en consirar-los com a "rojos espanyols perillosos".
La pena imposada a Josep Rodes es va elevar a 15 anys de treballs forçats. Rodes i els seus amics van romandre a la Maison d'arrêt de Montauban fins al 15 d'octubre del 1943, data en què van ser traslladats a la Maison Centrale d'Eyssesi, i el 20
juny del 1944, al camp de concentració de Dachau.
La seva matrícula duia el número 73950.
Posteriorment fou traslladat a Allach, on va ser alliberat el 30 d'abril de 1945.
S’instal·là a París, on va ser membre del Consell de la Federació Espanyola d'Internats i Deportats Polítics i dirigí durant uns anys una organització d'ajuda a refugiats i víctimes del feixisme.
Durant el període 1950–1967 fou membre del Comitè Executiu del POUM.
Va morir l’agost de 1968 a París.
Als 22 anys es féu empresari d’una pròspera sabateria.
S’inicià en el món de la política a Esquerra Republicana de Catalunya, però l’any 1928 es convertí en un dels fundadors del Partit Comunista Català. Poc temps després, del BOC i, posteriorment, del POUM.
Amb el cop d’estat del 1936, i durant el repartiment de càrrecs entre les forces revolucionàries, es posà al front de la comissaria.
Juntament amb Francesc Pelegrí Garriga, fiscal del tribunal popular, era l’encarregat de materialitzar l’ordre públic del POUM dins del projecte revolucionari.
L'any 1937, com a conseqüència dels Fets de maig, fou perseguit a Lleida i marxà cap a Barcelona, on fou un dels membres de la direcció clandestina del POUM fins que un any després fou detingut i empresonat.
En vigílies de la caiguda de Barcelona, els dirigents del POUM van ser traslladats a Cadaqués per poder passar la frontera i foren recollits i emparats per un equip del Partit Socialista Obrer i Camperol de França, que els van traslladar a París.
El novembre de 1941, sota la pressió de la Gestapo, van ser jutjats per un tribunal militar francès, que els va condemnar a llargues penes de presó o de treballs forçats en consirar-los com a "rojos espanyols perillosos".
La pena imposada a Josep Rodes es va elevar a 15 anys de treballs forçats. Rodes i els seus amics van romandre a la Maison d'arrêt de Montauban fins al 15 d'octubre del 1943, data en què van ser traslladats a la Maison Centrale d'Eyssesi, i el 20
juny del 1944, al camp de concentració de Dachau.
La seva matrícula duia el número 73950.
Posteriorment fou traslladat a Allach, on va ser alliberat el 30 d'abril de 1945.
S’instal·là a París, on va ser membre del Consell de la Federació Espanyola d'Internats i Deportats Polítics i dirigí durant uns anys una organització d'ajuda a refugiats i víctimes del feixisme.
Durant el període 1950–1967 fou membre del Comitè Executiu del POUM.
Va morir l’agost de 1968 a París.
Domicili de Josep Rodes Bley. © Cristina Mongay
Carrer Canyeret, 18 Josep Casas Ezequiel
Carrer Canyeret, 18 Josep Casas Ezequiel
Emplaçament on havia el domicili de Casas. © Cristina Mongay
Fullscreen
Josep Casas Ezequiel va néixer a Lleida el 6 d'agost de 1911.
Va viure al Canyeret, el popular barri de barraques i cases fetes de fang i canyes enderrocat als anys seixanta del segle passat.
Durant la Guerra Civil, formà part de la Intendència d’Aviació.
S'exilià durant el primer Franquisme i va ser internat al camp de Septfons.
Poc després, ingressà a la Resistència francesa, sent arrestat al març del 1944. Com altres deportats lleidatans, passà per la presó francesa de Compiègne i al juny va ser deportat al camp de concentració de Dachau.
La seva matrícula duia el número 74161.
Finalment, el 5 de maig de 1945, va ser alliberat del camp de concentració de Mauthausen.
Tenia llavors trenta-quatre anys.
Va viure un temps a França, i l'any 1955 retornà a Lleida.
Va viure al Canyeret, el popular barri de barraques i cases fetes de fang i canyes enderrocat als anys seixanta del segle passat.
Durant la Guerra Civil, formà part de la Intendència d’Aviació.
S'exilià durant el primer Franquisme i va ser internat al camp de Septfons.
Poc després, ingressà a la Resistència francesa, sent arrestat al març del 1944. Com altres deportats lleidatans, passà per la presó francesa de Compiègne i al juny va ser deportat al camp de concentració de Dachau.
La seva matrícula duia el número 74161.
Finalment, el 5 de maig de 1945, va ser alliberat del camp de concentració de Mauthausen.
Tenia llavors trenta-quatre anys.
Va viure un temps a França, i l'any 1955 retornà a Lleida.
Emplaçament on havia el domicili de Casas. © Cristina Mongay
Carrer Canyeret, 8 Pau Pinós Abad
Carrer Canyeret, 8 Pau Pinós Abad
Emplaçament on havia el domicili de Pinós. © Cristina Mongay
Fullscreen
Pau Pinós Abad va néixer a Lleida el 28 d'agost de 1890.
Era fill de família treballadora i feu de paleta. Tanmateix, estava afiliat a la CNT.
El febrer de 1939 va passar França a través de la Jonquera i va ser enviat amb la seva família al camp de refugiats de Les Alliers, als afores d'Angoulema.
El 24 d'agost de 1940 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen amb el Comboi dels 927.
Quatre dies després, el grup de civils arribà a Mauthausen, on fou separat de la seva dona i la seva filla Agustina.
Els barons d'edat superior a 13 anys -uns 430 homes-, ingressaren al camp, mentre que les dones i els nens continuaren el viatge fins a la seva entrega a la policia espanyola a la frontera d'Hendaya.
La seva matrícula duia el número 4058.
Només quatre mesos després, el 19 de desembre, Pinós va ser assassinat. Tenia cinquanta anys.
Era fill de família treballadora i feu de paleta. Tanmateix, estava afiliat a la CNT.
El febrer de 1939 va passar França a través de la Jonquera i va ser enviat amb la seva família al camp de refugiats de Les Alliers, als afores d'Angoulema.
El 24 d'agost de 1940 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen amb el Comboi dels 927.
Quatre dies després, el grup de civils arribà a Mauthausen, on fou separat de la seva dona i la seva filla Agustina.
Els barons d'edat superior a 13 anys -uns 430 homes-, ingressaren al camp, mentre que les dones i els nens continuaren el viatge fins a la seva entrega a la policia espanyola a la frontera d'Hendaya.
La seva matrícula duia el número 4058.
Només quatre mesos després, el 19 de desembre, Pinós va ser assassinat. Tenia cinquanta anys.
Emplaçament on havia el domicili de Pinós. © Cristina Mongay
Carrer Cavallers, 46 Enric Curià Gatius
Carrer Cavallers, 46 Enric Curià Gatius
Domicili d'Enric Curià a Lleida. © Cristina Mongay
Fullscreen
Enric Curià Gatius va néixer el 15 de febrer de 1911 a Rosselló.
Treballà de mecànic a la Fàbrica J. Trepat de Tàrrega, on va conèixer a la seva esposa i s'hi casà el 31 març del 1937.
El 8 de setembre de 1937 va ser baixa a la fàbrica, al ser cridat a incorporar-se als serveis auxiliars de l'exèrcit, però tingué por i tornà a casa. Desertà. Aconsellat pel seu pare, s'entregà a les autoritats militars de Gardeny, on es quedà detingut.
El 2 de febrer de 1938, fou traslladat al castell de Montjuïc, sis dies després del naixement de la seva filla, Teresa. A l'agost, estava destinat a la 55 Divisió de l'exèrcit republicà.
S'exilià a França el 1939, i passà pel camp de presoners de Barcarès i Saint Cyprien.
Detingut pels alemanys el 20 de juny de 1940, va ser internat al Frontstalag 140 i al stalag XI B de Fallingbostel.
El 25 de gener de 1941 va ser entregat a la Gestapo i, dos dies després, deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen. El 17 de febrer del mateix any va ser traslladat al camp de concentració de Gusen.
La seva matrícula duia el número 5887 (Mauthausen) i 10154 (Gusen).
Amb trenta-un anys, Curià va ser assassinat el 28 de gener de 1942.
Treballà de mecànic a la Fàbrica J. Trepat de Tàrrega, on va conèixer a la seva esposa i s'hi casà el 31 març del 1937.
El 8 de setembre de 1937 va ser baixa a la fàbrica, al ser cridat a incorporar-se als serveis auxiliars de l'exèrcit, però tingué por i tornà a casa. Desertà. Aconsellat pel seu pare, s'entregà a les autoritats militars de Gardeny, on es quedà detingut.
El 2 de febrer de 1938, fou traslladat al castell de Montjuïc, sis dies després del naixement de la seva filla, Teresa. A l'agost, estava destinat a la 55 Divisió de l'exèrcit republicà.
S'exilià a França el 1939, i passà pel camp de presoners de Barcarès i Saint Cyprien.
Detingut pels alemanys el 20 de juny de 1940, va ser internat al Frontstalag 140 i al stalag XI B de Fallingbostel.
El 25 de gener de 1941 va ser entregat a la Gestapo i, dos dies després, deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen. El 17 de febrer del mateix any va ser traslladat al camp de concentració de Gusen.
La seva matrícula duia el número 5887 (Mauthausen) i 10154 (Gusen).
Amb trenta-un anys, Curià va ser assassinat el 28 de gener de 1942.
Domicili d'Enric Curià a Lleida. © Cristina Mongay
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Carrer Cavallers, 25 Joan Cascarra Garsaball
Carrer Cavallers, 25 Joan Cascarra Garsaball
Situació on antigament estava el domicili de Joan Cascarra Garsaball. © Cristina Mongay
Fullscreen
Joan Cascarra Garsaball va nàixer a
Lleida el 3 de setembre de l’any 1903.
Cascarra, secretari del sindicat de la Fusta, l’any 1937 criticà públicament al comitè local de la UGT per la poca atenció atorgada a la música des de l’inici de la guerra, tant per part del poble com de les autoritats revolucionàries. Així ho feu constar en diversos articles, que van ser censurats del diari UHP, el portaveu oficial del PSUC i de la UGT a Lleida.
Va entrar a França, durant la Retirada, el 7 de febrer de 1939. Fou internat en diversos camps, entre d'altres, el d'Argelès-sur-Mer i el de Barcarès, als Pirineus Orientals. El 21 de desembre de 1939 a Saint-Cyprien es va unir a la 109ena Companyia de Treballadors Estrangers a Delle, on va fer treballs per a la Defensa Nacional.
Fou empresonat per l'exèrcit alemany el 20 de juny de 1940 a Delle. Fou internat al camp de presoners (Frontstalag) número 140 a Belfort, amb el número de registre 7378 abans de ser traslladat a Frontstalag número 141 a Vesoul.
El 5 d'agost de 1941 fou deportat de Vesoul al camp de concentració de Mauthausen, on va arribar el 8 d'agost de 1941.
La seva matrícula duia el número 3925.
D'acord amb la seva targeta de presó, fou transferit, en data no especificada, al Steyr Kommando com a fuster.
Com que Cascarra tocava al violí, fou obligat a participar, amb altres presoners, de l'escarment públic que es féu a Hans Bonarewitz, un presoner que tractà de fugar-se de Mauthausen el 30 de juliol de 1942. La banda de música i el cor del camp acompanyaren Bonarewitz fins a la forca tocant la cançó 'J'attendrai'.
Va ser alliberat el 5 de maig de 1945 i repatriat a París el 28 del mateix mes, a l'Hotel Lutetia.
Va viure a Montlucon, al departament d'Alier. Va morir el 9 de setembre de 1976 a Domérat (Alier), als 73 anys.
Cascarra, secretari del sindicat de la Fusta, l’any 1937 criticà públicament al comitè local de la UGT per la poca atenció atorgada a la música des de l’inici de la guerra, tant per part del poble com de les autoritats revolucionàries. Així ho feu constar en diversos articles, que van ser censurats del diari UHP, el portaveu oficial del PSUC i de la UGT a Lleida.
Va entrar a França, durant la Retirada, el 7 de febrer de 1939. Fou internat en diversos camps, entre d'altres, el d'Argelès-sur-Mer i el de Barcarès, als Pirineus Orientals. El 21 de desembre de 1939 a Saint-Cyprien es va unir a la 109ena Companyia de Treballadors Estrangers a Delle, on va fer treballs per a la Defensa Nacional.
Fou empresonat per l'exèrcit alemany el 20 de juny de 1940 a Delle. Fou internat al camp de presoners (Frontstalag) número 140 a Belfort, amb el número de registre 7378 abans de ser traslladat a Frontstalag número 141 a Vesoul.
El 5 d'agost de 1941 fou deportat de Vesoul al camp de concentració de Mauthausen, on va arribar el 8 d'agost de 1941.
La seva matrícula duia el número 3925.
D'acord amb la seva targeta de presó, fou transferit, en data no especificada, al Steyr Kommando com a fuster.
Com que Cascarra tocava al violí, fou obligat a participar, amb altres presoners, de l'escarment públic que es féu a Hans Bonarewitz, un presoner que tractà de fugar-se de Mauthausen el 30 de juliol de 1942. La banda de música i el cor del camp acompanyaren Bonarewitz fins a la forca tocant la cançó 'J'attendrai'.
Va ser alliberat el 5 de maig de 1945 i repatriat a París el 28 del mateix mes, a l'Hotel Lutetia.
Va viure a Montlucon, al departament d'Alier. Va morir el 9 de setembre de 1976 a Domérat (Alier), als 73 anys.
Situació on antigament estava el domicili de Joan Cascarra Garsaball. © Cristina Mongay
Carrer Sant Martí, 6 Josep Teixidó Badia
Carrer Sant Martí, 6 Josep Teixidó Badia
L'emplaçament on havia el domicili de Teixidó. © Cristina Mongay
Fullscreen
Josep Teixidó Badia va néixer el 5 de juliol de 1914.
Vivia a tocar del cèntric i modernista Mercat del Pla, construït entre 1920 i 1922 segons Joaquím Porqueres i Francesc Morera; i de la bodega Blasi, fundada l'any 1933; just a la falda del turó de la Seu Vella.
Es té constància que, després d'exiliar-se, va ser empresonat al camp de presoners XII-D.
El 25 de gener de 1941 va ser deportat al camp de Mauthausen, i des d'allà es traslladaria al camp de concentració de Gusen.
La seva matrícula duia el número 3283.
El 19 de març de 1942, amb vint-i-vuit anys, va ser assassinat.
Vivia a tocar del cèntric i modernista Mercat del Pla, construït entre 1920 i 1922 segons Joaquím Porqueres i Francesc Morera; i de la bodega Blasi, fundada l'any 1933; just a la falda del turó de la Seu Vella.
Es té constància que, després d'exiliar-se, va ser empresonat al camp de presoners XII-D.
El 25 de gener de 1941 va ser deportat al camp de Mauthausen, i des d'allà es traslladaria al camp de concentració de Gusen.
La seva matrícula duia el número 3283.
El 19 de març de 1942, amb vint-i-vuit anys, va ser assassinat.
L'emplaçament on havia el domicili de Teixidó. © Cristina Mongay
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Carrer Tallada, 22 Josep Agulló Martí
Carrer Tallada, 22 Josep Agulló Martí
Situació on estava el domicili de Josep Agulló Martí. © Cristina Mongay
Fullscreen
Josep Agulló Martí va nàixer a Lleida el 9 de novembre del 1914.
Fou paleta i que militava a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
S'exilià a França i fou internat al camp de Vernet d'Ariege.
El juny de 1939 va sol·licitar a l'ambaixada de Mèxic a París poder exiliar-se en aquell país, sense èxit.
S'allistà al regiment 77 de la Companyia de Treballadors Estrangers número 140 destinats a Androna, al departament d'Ain, a tocar de la frontera amb Suïssa.
Fou capturat per les tropes alemanyes el 22 de juny de 1940 a Granges-sur-Volegne (Vosgues) i internat al camp de presoners (Frontstalag) 140, a Belfort, amb el número de registre 7021.
Posteriorment fou traslladat al camp de presoners, Stalag XI/B, situat a Fallingbostel, i registrat amb el número 87054.
En aquest camp de presoners s'hi està fins al 25 de febrer de 1941, moment en què fou lliurat a la Gestapo.
Dos dies més tard fou enviat al camp de Mauthausen, on ingressà amb el número 5397.
Finalment fou alliberat el 5 de maig de 1945 i repatriat a França el 29 de maig i traslladat a l'Hotel Lutétia de París.
Va morir a Lleida el 1991.
Fou paleta i que militava a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
S'exilià a França i fou internat al camp de Vernet d'Ariege.
El juny de 1939 va sol·licitar a l'ambaixada de Mèxic a París poder exiliar-se en aquell país, sense èxit.
S'allistà al regiment 77 de la Companyia de Treballadors Estrangers número 140 destinats a Androna, al departament d'Ain, a tocar de la frontera amb Suïssa.
Fou capturat per les tropes alemanyes el 22 de juny de 1940 a Granges-sur-Volegne (Vosgues) i internat al camp de presoners (Frontstalag) 140, a Belfort, amb el número de registre 7021.
Posteriorment fou traslladat al camp de presoners, Stalag XI/B, situat a Fallingbostel, i registrat amb el número 87054.
En aquest camp de presoners s'hi està fins al 25 de febrer de 1941, moment en què fou lliurat a la Gestapo.
Dos dies més tard fou enviat al camp de Mauthausen, on ingressà amb el número 5397.
Finalment fou alliberat el 5 de maig de 1945 i repatriat a França el 29 de maig i traslladat a l'Hotel Lutétia de París.
Va morir a Lleida el 1991.
Situació on estava el domicili de Josep Agulló Martí. © Cristina Mongay
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Carrer Nou, 16 Juanito Mayora Murciano
Carrer Nou, 16 Juanito Mayora Murciano
Antic domicili de Juanito Mayora Murciano. © Cristina Mongay
Fullscreen
Juanito Mayora Murciano va néixer el 16 de març de 1916 a Lleida.
El seu pare, Salvador Mayora, era carabiner, professió que també exerciria el seu fill. Se sap que va estar destinat a la Comandància de Navarra i que va demanar el seu trasllat a Arcavell (Valls de Valira), on vivia l'any 1936, i més tard a Martinet fins al mes de maig de 1937.
En aquest cos va ser caporal, anomenat el 16 d'abril de 1937, i més tard, tinent.
Va ser destinat al Front de Terol i posteriorment al Front del Segre, concretament al 36 batalló de la 187 Brigada de la 56 Divisió.
En sortir d'Espanya el 10 de febrer del 1939 fou retingut 9 mesos al camp de Septfonds i 7 mesos al 26è Batalló de la 24 Companyia de Treballadors Estrangers, situada a la Línia Maginot-Sector Forbach.
Fou detingut per les tropes alemanyes a Épinal (Vosgues) i traslladat al camp de presoners (Stalag) VIII/C situat a Kunau i el 26 de desembre de 1940 a l'Stalag XII/D de Trevers fins al 22 de gener de 1941, moment en què fou deportat al camp de concentració de Mauthausen amb el número de registre 3964.
Allí formarà part dels kommandos Steyr, Gusen i Bretstein.
Fou alliberat el 5 de maig de 1945 i repatriat, el 25 de juny del mateix any al centre Lutétia de París.
Torna a Espanya per Andorra i es lliurà a la policia de la Seu d'Urgell el 21 de juliol de 1947, on se li decreta la llibertat provisional mentre s'obria un procés judicial.
En tornar de França va residir a Lleida i després a Fraga. Més tard es va traslladar amb la seva dona a Benavarri, on va morir el 5 de juny de 2002.
El seu pare, Salvador Mayora, era carabiner, professió que també exerciria el seu fill. Se sap que va estar destinat a la Comandància de Navarra i que va demanar el seu trasllat a Arcavell (Valls de Valira), on vivia l'any 1936, i més tard a Martinet fins al mes de maig de 1937.
En aquest cos va ser caporal, anomenat el 16 d'abril de 1937, i més tard, tinent.
Va ser destinat al Front de Terol i posteriorment al Front del Segre, concretament al 36 batalló de la 187 Brigada de la 56 Divisió.
En sortir d'Espanya el 10 de febrer del 1939 fou retingut 9 mesos al camp de Septfonds i 7 mesos al 26è Batalló de la 24 Companyia de Treballadors Estrangers, situada a la Línia Maginot-Sector Forbach.
Fou detingut per les tropes alemanyes a Épinal (Vosgues) i traslladat al camp de presoners (Stalag) VIII/C situat a Kunau i el 26 de desembre de 1940 a l'Stalag XII/D de Trevers fins al 22 de gener de 1941, moment en què fou deportat al camp de concentració de Mauthausen amb el número de registre 3964.
Allí formarà part dels kommandos Steyr, Gusen i Bretstein.
Fou alliberat el 5 de maig de 1945 i repatriat, el 25 de juny del mateix any al centre Lutétia de París.
Torna a Espanya per Andorra i es lliurà a la policia de la Seu d'Urgell el 21 de juliol de 1947, on se li decreta la llibertat provisional mentre s'obria un procés judicial.
En tornar de França va residir a Lleida i després a Fraga. Més tard es va traslladar amb la seva dona a Benavarri, on va morir el 5 de juny de 2002.
Antic domicili de Juanito Mayora Murciano. © Cristina Mongay
Carrer Joan Baget, 1 Miquel Sol Torres
Carrer Joan Baget, 1 Miquel Sol Torres
Domicili de Miquel Sol Torres a Lleida. © Cristina Mongay
Fullscreen
Miquel Sol Torres va néixer a Lleida el 5 d'octubre de l'any 1897.
Sol va ser mestre durant la II República i, l'1 de setembre de 1936, desenvolupà les funcions de Director Administratiu de la Casa de la Beneficència de Lleida.
Tanmateix, milità a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Va viure a les mítiques Cases Lamolla, projectades l'any 1932 en una línia pròxima a l'Art Déco; a tocar de la Rambla d'Aragó i molt a prop de l'Antiga Presó.
Sol Torres es va exiliar a França, i amb la seva família fixà el seu domicili a Toulouse. Allà donà refugi als guies del grup de la resistència de Francisco Ponzán, xarxa que ajudava a fugitius dels nazis a passar a Espanya.
L’any 1942 va ser detingut i després de passar per diversos centres de detenció (les presons de Fourgole i Fresnes, i el camp d'internament de Compiègne), va ser deportat l'any 1944 al camp de concentració alemany de Buchenwald.
La seva matrícula duia el número 40578.
Va ser assassinat el 25 d'abril de 1945, amb quaranta-vuit anys, poc abans de l'alliberació dels camps per part dels aliats.
Sol va ser mestre durant la II República i, l'1 de setembre de 1936, desenvolupà les funcions de Director Administratiu de la Casa de la Beneficència de Lleida.
Tanmateix, milità a la Confederació Nacional del Treball (CNT).
Va viure a les mítiques Cases Lamolla, projectades l'any 1932 en una línia pròxima a l'Art Déco; a tocar de la Rambla d'Aragó i molt a prop de l'Antiga Presó.
Sol Torres es va exiliar a França, i amb la seva família fixà el seu domicili a Toulouse. Allà donà refugi als guies del grup de la resistència de Francisco Ponzán, xarxa que ajudava a fugitius dels nazis a passar a Espanya.
L’any 1942 va ser detingut i després de passar per diversos centres de detenció (les presons de Fourgole i Fresnes, i el camp d'internament de Compiègne), va ser deportat l'any 1944 al camp de concentració alemany de Buchenwald.
La seva matrícula duia el número 40578.
Va ser assassinat el 25 d'abril de 1945, amb quaranta-vuit anys, poc abans de l'alliberació dels camps per part dels aliats.
Domicili de Miquel Sol Torres a Lleida. © Cristina Mongay
Carrer Canonge Brugulat, 22 Josep Pach Roselló
Carrer Canonge Brugulat, 22 Josep Pach Roselló
Domicili de Josep Pach a Lleida. © Cristina Mongay
Fullscreen
Josep Pach Roselló va néixer el 27 de febrer de 1911.
Formà part del grup de renovació pedagògica de Lleida i rodalies 'Batec' (1930-1936) i era membre de la FETE, UGT i PSUC.
El 1936, Pach formà part del comitè de vaga que resistí l'alçament a Lleida als carrers, juntament amb Josep Rodés, Joan Farré Gassó, Sebastià Garsaball (POUM), Joaquim Vila Claramunt, Llorenç Ribes Sánchez, Josep Torres Solé (UGT i PSUC), César Broto, Justiniano Villaverde, Pons i Martínez (CNT).
Durant la Guerra Civil, va ser regidor a Lleida pel PSUC.
Amb l'acabament de la Guerra Civil, s'exilià a França, on va ser empresonat a Toulouse el 30 de juliol de 1944. Poc després, el 6 d'agost, va ser deportat al camp de concentració alemany de Buchenwald.
La seva matrícula duia el número 69590.
Finalment, el 5 de maig de 1945, va ser alliberat.
Va tornar a França, va viure a Polònia fins l'any 1959, i retornà a Lleida. Morí l'any 1975.
* En alguns arxius, se l'anomena José Pao o José Pac.
Formà part del grup de renovació pedagògica de Lleida i rodalies 'Batec' (1930-1936) i era membre de la FETE, UGT i PSUC.
El 1936, Pach formà part del comitè de vaga que resistí l'alçament a Lleida als carrers, juntament amb Josep Rodés, Joan Farré Gassó, Sebastià Garsaball (POUM), Joaquim Vila Claramunt, Llorenç Ribes Sánchez, Josep Torres Solé (UGT i PSUC), César Broto, Justiniano Villaverde, Pons i Martínez (CNT).
Durant la Guerra Civil, va ser regidor a Lleida pel PSUC.
Amb l'acabament de la Guerra Civil, s'exilià a França, on va ser empresonat a Toulouse el 30 de juliol de 1944. Poc després, el 6 d'agost, va ser deportat al camp de concentració alemany de Buchenwald.
La seva matrícula duia el número 69590.
Finalment, el 5 de maig de 1945, va ser alliberat.
Va tornar a França, va viure a Polònia fins l'any 1959, i retornà a Lleida. Morí l'any 1975.
* En alguns arxius, se l'anomena José Pao o José Pac.
Domicili de Josep Pach a Lleida. © Cristina Mongay
Scroll up
Scroll left
Scroll right
Scroll down
Avinguda de Catalunya, 7 Casimir Vila Saló
Avinguda de Catalunya, 7 Casimir Vila Saló
Situació on havia el domicili de Casimir Vila Saló. © Cristina Mongay
Fullscreen
Casimir Vila Saló va nàixer el 14 de novembre de l’any 1892 a Lleida.
Durant l'època republicana va ser Inspector de Treball de la Generalitat.
Militant durant anys d'Esquerra Republicana, el 1938 decideix ingressar al PSUC. Exerceix diversos càrrecs administratius, com el de Delegat d'Hospitals i de secretari de l'Ajuntament de La Sallera (Girona), entre d'altres.
El 9 febrer de 1939 travessà la frontera francesa, cap a l'exili, que el portà al camp de Saint Cyprien (Agde), on formarà part d'una Companyia de Treballadors Estrangers per treballar en la recollida de raïm
El desembre de 1939 fou traslladat al camp d'Argeles-sur-Mer, on serà responsable de la cuina. El següent destí fou el camp d'Eure, prop de París, on construí barraques militars per a l'aviació francesa fins al juny de 1940.
Es lliurà als gendarmes a Caussade (Tarn-et-Garonne) i fou enviat al camp de Septfonds, on va formar part del Grup de Treballadors Estrangers núm. 53. Fou arrestat el juny de 1941 per pertànyer al moviment comunista i fou interrogat, torturat i empresonat a Moutaban. Jutjat davant d'un Tribunal militar el 5 de gener de 1942 i més tard a Eysses i al camp militar de Maussac.
L'1 d'octubre de 1943 fou enviat a Vernet amb una condemna de 3 anys de presó, on estarà fins que fou deportat al camp de concentració de Dachau el juliol de 1944 amb el tren Fantasma.
La seva matrícula duia el número 94091.
Finalment, va ser alliberat el 29 d’abril de 1945.
Retornà a Espanya el 1947 on va morir el 28 de maig de 1979.
Durant l'època republicana va ser Inspector de Treball de la Generalitat.
Militant durant anys d'Esquerra Republicana, el 1938 decideix ingressar al PSUC. Exerceix diversos càrrecs administratius, com el de Delegat d'Hospitals i de secretari de l'Ajuntament de La Sallera (Girona), entre d'altres.
El 9 febrer de 1939 travessà la frontera francesa, cap a l'exili, que el portà al camp de Saint Cyprien (Agde), on formarà part d'una Companyia de Treballadors Estrangers per treballar en la recollida de raïm
El desembre de 1939 fou traslladat al camp d'Argeles-sur-Mer, on serà responsable de la cuina. El següent destí fou el camp d'Eure, prop de París, on construí barraques militars per a l'aviació francesa fins al juny de 1940.
Es lliurà als gendarmes a Caussade (Tarn-et-Garonne) i fou enviat al camp de Septfonds, on va formar part del Grup de Treballadors Estrangers núm. 53. Fou arrestat el juny de 1941 per pertànyer al moviment comunista i fou interrogat, torturat i empresonat a Moutaban. Jutjat davant d'un Tribunal militar el 5 de gener de 1942 i més tard a Eysses i al camp militar de Maussac.
L'1 d'octubre de 1943 fou enviat a Vernet amb una condemna de 3 anys de presó, on estarà fins que fou deportat al camp de concentració de Dachau el juliol de 1944 amb el tren Fantasma.
La seva matrícula duia el número 94091.
Finalment, va ser alliberat el 29 d’abril de 1945.
Retornà a Espanya el 1947 on va morir el 28 de maig de 1979.
Situació on havia el domicili de Casimir Vila Saló. © Cristina Mongay
Dels 9.328 deportats i deportades de l'Estat espanyol, en van morir 4.816, en van sobreviure 3.809 i en van desaparèixer 334.
Amb l’acabament de la II
Guerra Mundial i l’alliberament dels camps de concentració, el Govern franquista
no va tenir cap intenció de socórrer els deportats republicans que seguien
en vida.
Tampoc no va tenir cap interès en reconèixer la seva situació i lluita.
En el cas de tornar a Espanya, els deportats ho feien clandestinament, amb un aval que confirmava que no eren persones perilloses –fins i tot, alguns havien de presentar-se periòdicament a comissaria–.
Altres, en canvi, van decidir adoptar la nacionalitat francesa.
Tampoc no va tenir cap interès en reconèixer la seva situació i lluita.
En el cas de tornar a Espanya, els deportats ho feien clandestinament, amb un aval que confirmava que no eren persones perilloses –fins i tot, alguns havien de presentar-se periòdicament a comissaria–.
Altres, en canvi, van decidir adoptar la nacionalitat francesa.
A la demarcació de Lleida, 313 persones van ser deportades als camps de la mort. 193 van ser assassinades.
Noms dels lleidatans i lleidatanes deportats a camps nazis
- Josep Agulló Martí,
- Ramon Alandí Qui,
- Josep Baqué Coll,
- Pere Barbarroja Sala,
- Juan Baró Torrent,
- Miquel Borràs Soler,
- Antonio Carque Ticó,
- José Casas Ezequiel,
- Juan Cascarra Garsaball,
- Esteve Casteràs Oró,
- Miquel Casteràs Oró,
- Carmelo Chaco Palau,
- Josep Curti Casas,
- Manuel Elena Hernández,
- Josep Estrada Fabregat,
- Juan Fontova Oliver,
- Felicidad Gassa (Porcar),
- Josep Guell,
- Félix Herrero Rubio,
- Antoni Ibáñez Panandes,
- Francisco Imbern,
- Francisco Lacruz Manguillot,
- Francisco Lacuna Badia,
- José Larroca Vendrell,
- Antoni Malpartida Verdaguer,
- Josep Medina Soler,
- Domènec Miñano Lozano,
- Benet Morelló Pinto,
- Josep Pach Roselló,
- José Paul Mola,
- Pere Peregord Martí,
- Pau Pinós Abad,
- José María Piñol Millás,
- José Rey Oriol,
- José Rodes Bley,
- Manolo San Martín Santamaría,
- José Sari May,
- Coloma Serós Costa,
- Miquel Sol Torres,
- José Teixidó Badia,
- Julián Toro Borra,
- Bartolomé Vallés Ponty,
- Antonio Vidal Vidal,
- Casimiro Vila Saló,
- Ramón Vitales Cáncer,
- Juanito Mayora Murciano,
- Enric Curià Gatius (nascut a la vila de Rosselló).*
Scroll down to continue
Swipe to continue
Swipe to continue
Seguint les passes dels deportats lleidatans
“Ara que el braç potent de les fúries aterra, la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra. Pàtria, guarda’ns: la terra no sabrà mai mentir.”
Lleida, en mans del feixisme
Lleida, en mans del feixisme
Sent conscients de la repressió que patirien si restaven a la ciutat, molts lleidatans i lleidatanes es van unir a la Retirada republicana. Entre ells, els nostres 21 protagonistes.
L'exili republicà
L'exili republicà
Les deportacions
Els camps de concentració
“Només hi va haver un nazisme, però el feixisme es pot jugar de moltes maneres.”
Stolpersteine: el projecte
Stolpersteine: el projecte
Stolpersteine a Catalunya
Stolpersteine a Lleida
“Qui vulgui llegir la inscripció, s’haurà d’inclinar davant la víctima”
Mapa
Peret Barbarroja Sala
Peret Barbarroja Sala
Domènec Miñano Lozano
Domènec Miñano Lozano
Josep Paul Mola
Josep Paul Mola
Josep Estrada Fabregat
Josep Estrada Fabregat
Manolo San Martín Santamaría
Manolo San Martín Santamaría
Joan Fontova Oliver
Antonio Vidal Vidal
Antonio Vidal Vidal
Ramon Alandí Qui
Ramon Alandí Qui
Benet Morelló Pintó
Josep Baqué Coll
Josep Baqué Coll
Josep Rodes Bley
Josep Rodes Bley
Josep Casas Ezequiel
Josep Casas Ezequiel
Pau Pinós Abad
Pau Pinós Abad
Enric Curià Gatius
Enric Curià Gatius
Joan Cascarra Garsaball
Josep Teixidó Badia
Josep Teixidó Badia
Josep Agulló Martí
Juanito Mayora Murciano
Miquel Sol Torres
Josep Pach Roselló
Josep Pach Roselló
Casimir Vila Saló
Dels 9.328 deportats i deportades de l'Estat espanyol, en van morir 4.816, en van sobreviure 3.809 i en van desaparèixer 334.
A Lleida, resta homenatjar 26 de les 47 persones deportades als camps de concentració nazis.
Noms dels lleidatans i lleidatanes deportats a camps nazis
Coloma Serós
Montserrat Roig
